15/03/2026
Dylan ressona al Bartrina amb la veu de Gerard Quintana i Jordi Batiste i Ferran Palau acarona el públic amb la seva delicadesa
- Les cançons compromeses de Bob Dylan, reinterpretades per Gerard Quintana i Jordi Batiste, i el pop metafísic de Ferran Palau protagonitzen dues nits d'escolta intensa al Teatre Bartrina.
El Teatre Bartrina ha viscut aquest cap de setmana dues vetllades que recorden fins a quin punt la música pot ser memòria, refugi i també mirada crítica sobre el present. D'una banda, el retorn d'Els Miralls de Dylan, amb Gerard Quintana i Jordi Batiste revisitant el cançoner del mestre nord-americà. De l'altra, la delicada intimitat de Ferran Palau presentant el seu nou disc, Aniversari feliç, dins el cicle Les Perles de l'Accents.
Poesia, memòria i compromís
Gerard Quintana i Jordi Batiste han recuperat el projecte Els Miralls de Dylan, amb el qual tornen a adaptar al català alguns dels grans clàssics de Bob Dylan com van fer fa més de 25 anys. Acompanyats per Francesc Bertran ‘Pelut' a la guitarra i Simone Lambregts al violí, el concert va desplegar una atmosfera d'escolta atenta, gairebé reverencial.
El repertori es va nodrir principalment dels dos discos publicats dins el projecte i també va recuperar peces com Tornarem a ser lliures, que havia donat nom a la gira del 2012. Durant la vetllada van sonar clàssics com Noia del país del nord, adaptada en el seu dia per Pau Riba, o l'incombustible adaptació al català de Like a Rolling Stone, que continuen demostrant la vigència del llegat dylaní.
El final del concert va arribar amb algunes peces majúscules: Blowin' in the Wind i abans A Hard Rain's A-Gonna Fall, interpretades amb una barreja d'intimitat i força que les converteix en himnes generacionals.
Quintana, especialment comunicatiu i còmplice amb Batiste durant tota la nit, va alternar comentaris divertits amb moments de reflexió. Fidel al seu estil, també va aprofitar per llançar el seu habitual missatge pacifista i contra les guerres, amb referències crítiques a conflictes impulsats per líders com Donald Trump. En aquell context, les paraules de Dylan tornaven a sonar sorprenentment actuals. Quan passa això, s'entén que aquestes peces no són només cançons: són fragments d'història que encara respiren.
Una abraçada en forma de concert
La proposta de Ferran Palau va oferir una atmosfera molt diferent. El cantautor de Collbató va portar al Bartrina el seu vuitè disc, Aniversari feliç (Hidden Track Records, 2026), un treball que recupera la sensibilitat acústica de Joia i reafirma el seu univers de pop metafísic i delicat. Aquest concert significava el retorn del compositor a la programació de l'Accents després d'un concert també al Bartrina l'any 2020, en plena pandèmia.
Amb la complicitat del seu cosí Jordi Matas a la coproducció i una instrumentació subtil de vents i cordes amb Marcel·lí Bayer i Bruna González, Palau construeix cançons que respiren calma i melancolia. Peces com Tan feliç, Ei què tal o Bang bang combinen arpegis suaus, arranjaments delicats i una mirada poètica que observa el món amb tendresa.
En directe, les melodies semblaven caminar a poc a poc per la sala mentre el públic escoltava en silenci atent. Una d'aquelles nits càlides i precioses que passen sense pressa i recorden que, de vegades, la música també pot ser una abraçada.
Les entrades i informació detallada de la resta de concerts de Les Perles de l'Accents es poden consultar al web del festival: www.festivalaccents.cat.
