Tombant inesgotable com l'Ebre, Xarim Aresté arriba al Bartrina  amb la seva banda al complet per presentar el que ja es considera un clàssic instantani i la seva obra més ambiciosa. Amb una brutal senzillesa i zero artificis, les cançons del seu vuitè disc funcionen com un mirall de l'ànima i un refugi per al cos, consolidant el músic de Flix com una veu imprescindible i única de la música catalana actual, com ja ha demostrat en altres concerts a l'Accents. En aquesta nova proposta, produïda per Josep Munar, Aresté planteja un trencament respecte a treballs anteriors i dona un protagonisme absolut a les guitarres, que esdevenen pintura pura en moviment. La seva poesia creïble es converteix en una brúixola vital dalt de l'escenari, en un exercici de gran proesa artística on el músic balla en una alçada reservada a molt pocs.